per Encarna Sant-Celoni i Verger (1959, Tavernes de la Valldigna, la Safor)
Bruixa i nutrícia, verge i luxuriosa,
fada i matrona, submisa i valquíria,
frígida i lasciva, beata i pecadora,
serp i virtuosa, mare i harpia...
Tant se val.
«¡Heu vingut al món per a patir!»,
criden bisbes i botxins.
I, per això, no és estrany
que ens apallissen i que ens maltracten,
que ens humilien i que ens lapiden,
que ens silencien i que ens esgarren,
que ens cosifiquen i que ens mutilen...
¡«Que callen per sempre els llavis mentiders»1
que de tot diuen que som culpables!
(De l'antologia Teixidores de futur, 2017)
1 Salms 31:19.