(Vinaròs, el Baix Maestrat, 1968)
Ara paro taula, com cada nit,
posant les coses al lloc on s’espera
que han d’estar. Els coberts i els tovallons,
els vasos i els plats. L'ampolla de vi
i una mica d’aigua. Paro taula també
per a tu, ja ho saps. Com cada nit.
I deixo l’espai necessari
per als nostres cossos cansats.
Mengem i mirem la televisió
asseguts al sofà. Ens posem al dia,
del món i de nosaltres. Poques vegades diem
la veritat estricta. No mentim tampoc.
Adaptem tot allò que ha succeït
a una versió reduïda de la realitat,
sense posar res en perill.
Tot sabent que la vida es resisteix
a ser penetrada per la pròpia vida.
De La degradació natural dels objectes. Barcelona, Proa, 2004