Ben poca cosa tens

per Miquel Martí i Pol  (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003)

Ben poca cosa tens:
La taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil·la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
–no és més lliure qui oblida–,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.

Si visqués sota el pis de casa teva

per Ivette Nadal


Si visqués sota el pis de casa teva,
et faria cada nit el sopar;
un cop a la setmana
la bugada;
i, algun diumenge,
el dinar.

Si visqués sota el pis de casa teva,
m'ompliria el balcó de flors,
perquè et pugessin les abelles,
a omplir-te de mel els pots.

Si visqués sota el pis de casa teva,
posaria a la gàbia la cadernera,
per fer-te arribar abans
la primavera.

Si visqués sota el pis de casa teva..
llavors sí que ens podríem estimar!

Otra canción de luna

Tiffany Atkinson (Berlín, 1972; viu a  País de Gal·les, Regne Unit des de 1993)

Dos, tres, cuatro…
De todas formas el amor no se parece
para nada a la luna. Qué pesada,
la luna. Esa pasivo-agresiva
con un vestido caro. La misma que te topas
enfrente de tu puerta, a las 3 de la mañana,
lloriqueando, con «ganas de que hablemos».
La luna es problemática. No es capaz de apagarse,
la princesa con bótox que en privado
adora hacer de loca de las fiestas.
¡Con cuánta indiferencia alborota la sangre
de su pecho y cojea descalza por la casa,
fumando! Después corta a mamá en pedacitos
con un hacha. La pobre chica ha estado
todo el día muriéndose de hambre,
o bebiendo de más, o arañándose
la cara. Y va a sobrevivirnos
a todos, puta fresca,
nos va a sobrevivir a todos…
Y uno.