Isabel Garcia Canet (Pego, La Marina Alta, 1981)
del llibre, L’os de la música, Bromera, 2010.
El fred congela el verd d’un altre bosc
i els rostres s’encastellen
glaçats al cor del temps;
un fadrí plora per un ‘jo’
que li ha robat la pluja.
De cent, dotze bohemis:
la boira dels matins
al ferro verd pastís
del seure inacabat
sense comiats feliços;
enamorats que es miren en silenci
la tràgica tendresa de la cua de l’ull,
la mel encara dolça
del salze que avui mor
al Luxemburg de pol·len.
Penetre de la tanca l’arc,
creue el carrer,
òmplic l’estómac amb la vista:
Un jardí de bescuits
m’alimenta rere els vidres,
un colom de sucre
beu de la rosa el confit
sense engegar les ales,
les potes se li ofeguen
a punt de neu;
una amargor d’ametlla borda
mor al bany de Maria,
ploren les nines, pels records.